Divendres...

Avui ja és divendres i estic cremant les últimes hores de feina. Tinc un matí força tranquil, últimament em cuiden molt a la feina...
He fet unes quantes audiometries a primera hora, he esmorzat tranquil·la i després he anat amb la Maite a la Cambra no midriàtica per aprendre. Ara em toca preparar la consulta d' Urologia i ala a riure una mica. És la consulta més divertida, el metge hi fa molt clar, té bon rotllo, que me'l transmet a mi i als pacients. Qui diria que el 99,9% dels pacients surten contents?? Pues si si si jajajaj Queda poc, unes tres horetes i a dinar, tot seguit a fer-me la bosseta i cap a casa s'ha dit. M'esperen a lo Lleide... Aquesta nit festeta i dormiré amb la Dana, el meu yorkshire :p Demà dissabte ja veurem què fem... Teniem uns plans però s'ha fullat el niu, sort que avui m'animaran encara que animicament estic una mica baixeta. No passa res, ja se sap, no t'ilusionis amb ningú, el món està ple de males persones i jo me'n mereixo una de bona. Quina llàstima que no arriba mai... O es que potser no se triar???

Fotos del Pas de la Mala Dona

Rave enmig del bosc en un poblet de Girona

Crec que fou el 14 de julio que vam anar de Rave a Girona, bé en un poblet de per allà. Una Rave enmig del bosc que va estar molt bé. Ja vam arribar de Barcelona "tibios", clar, si quedem a la una i mitja que voleu no? Jajajaj Nosaltres anàvem; quan dic nosaltres em refereixo a la Montse, al Miki, l'Isaac i jo; carregats com és típic en nosaltres amb les neveres. Només duiem la cerveseta i la llimonada per fer xampú de Lleida :p i Martini ( La Montse i jo en som adictes jajaj) Vam fer fotos i vam gravar un vídeo que espero que mai vegi ningú més que nosaltres, vaya telaaaaaaaaa!!!

Enmig del bosc feia fresqueta però s'estava d'allò més bé, a estones ballavem i la major part de la nit la passavem al costat del cotxe fent feineta i ballant al mig de la carretera. La carretera era com la vella d'Almatret (els qui sou de la terra ja m'enteneu) així que poc trànsit hi havia.

Aps! Mai havia vist una Rave amb gossos, en aquesta n'hi havia tres Jajajaj

Cap a les 8 vam anar a dormir a casa el Gerard i després tots quatre cap a la platgeta!

 Vam fer cap a una carretera plena de corves i vam arribar a la Cala del Sr Ramon i apa! No estic acostumada a les platges gironines i vaig tenir seriosos problemes. Suposo que se'n diu Costa Brava perquè la mar es brava no?? Vaig estar a punt de morir dos cops per culpa de les onades... I això que només em ficava a la voreta, així que no vull dir res :P

El Pas de la Mala Dona

Ahir tarda vam anar a escalar al Pas de la Mala Dona. És un lloc preciós, escales en una roca humida al costat del mar. Si téns vèrtig és un lloc poc recomanable perquè quan puges al cim i mires endarrera només veus penyassegat i aigua ;(
Vam anar-hi el meu company d'escalada (Jose), dos amics seus que mai havien escalat i jo. Hi haviem anat algun altre cop tots dos sols i havia estat una aventura aparcar pels voltants perquè la zona on es podia aparcar està en obres i les costes del Garraf plenes de corves... Ahir vam poder aparcar al lloc habitual, només hi cap un cotxe. I apa! Carregats cap a baix. L'accès és curt però explosiu, típic d'una ferrata Montserratina i hi ha algún lloc que fa "cague" perquè si caus caus a l'aigua, per més inri hi ha un cable de seguretat jeje
Un dels amics del Jose, l' Urquito va venir amb xancletes jejej i es va cagar literalment :p
Va ser una bona tarda, vam arribar cap allà a les sis i vam plegar gairebé a les 10!!! Vam fer un V+ i un 6a, compteu que erem quatre per pujar i només un de ràpid, el Jose. Els seus amics encara més lents que jo...
Després penjaré unes fotos. Com es nota que erem quatre perquè normalment a l'anar els dos les fotos són de baixa qualité ;)
Salut i a tibar!!!!

Comencem els rumors del Secà...

Sóc de la Terra Ferma, d'un poblet del Secà i encara que visc a Barcelona diuen que la terra tira no? Doncs això és justament el que em passa a mi. A Barcelona si està molt bé, hi ha moltíssimes coses per fer i he conegut molt bona gent durant aquest temps; gent que em té entretinguda, em cuida i m'escolta :p De totes maneres, perdo el cul per anar cap a casa, cap a aquest poblet perdut al Secà de Lleida. Diuen que pertany al Segrià però la gent del poble estem convençuts que som de les Garrigues, terra d'oli d'oliva del bó. De fet, sempre haviem pertanyut a les Garrigues fins que un bon dia a algú se li va ocórrer canviar-nos i ja l'hem fotut!!! Com podem ser del Segrià si pel poble no hi passa pas el riu ni hi estem a prop?? Estem a uns 20 km d'un riuuuu!!!
Visca el Secà, visca l'oli i visca les Garrigues :)